LA UNIVERSITAT vs EL TEU FUTUR

Jo no estic d'acord però es diu que l'essencial s'aprèn al “carrer”. En aquest cas, Què passa llavors amb la universitat?. Si és cert que hi ha moltes coses que aprendre al “carrer”, per experiències pròpies de la vida, amb els amics, amb la família, etc. però això no ho és tot.

Certament hi ha personalitats, de qualsevol àmbit de la vida, que no han passat per la universitat i , per contra, hi ha persones que passant per la universitat acaben augmentant la gran massa de la mediocritat social.
Hi ha seguidors i detractors dels valors de la vida acadèmica. Els dos extrems s'equivoquen . Els que pensen solament amb universitat es deixen la resta, “el carrer”. Els que pensen solament en “el carrer” es deixen els conceptes tan bàsics com la transmissió de valors, la formació del caràcter, la cultura, el desenvolupament complet del ser com persona, etc.
Les persones que han triomfat sense universitat són brillants i singulars des del seu origen. Els que triomfen no ho fan per casualitat: tenen tenacitat, constància, voluntat, paciència, audàcia, ambició, generositat i entrega. Per descomptat, també, talent.
Com s'adquireixen aquests valors? És difícil una resposta certa. Però, penseu una mica, si a la universitat s'estimulen els valors abans anotats, i a més a més t’informa, t’ensenya cultura i transmet habilitats, tenim que la universitat serà una base molt important i bona per ser uns liders excel·lents. Tindran un bona base envejable.
Cal prendre's aquesta etapa universitària amb molta il·lusió i moltes ganes, però sense deixar de veure els canvis externs que es produeixen en la nostra societat actual. Cal estar pendent de tot; dintre i fora de la "uni".