CRISI, CRISI, CRISI I CRISI

He llegit que tres-cents joves i molt bons economistes de seixanta països de tot el món van tornar ahir a les seves llars molt preocupades. Tres dies de moltes reunions conjuntament amb premis Nobel és el motiu de la preocupació. Pràcticament tots els guardonats per l'Acadèmia de Suècia reconeixen la difícil situació actual en quan a crisi econòmica es refereix. Una molt dolenta gestió de riscos i la falta de formació de molts financers és el motiu principal pel qual s'admet no tenir receptes per a resoldre-la i no saber quant temps durarà.

- Myron Sholes, premi Nobel, va dir "la crisi no ha acabat i no puc estimar exactament quan ni com finalitzarà". "Mentre persisteixi la crisi, veurem més institucions financeres en problemes, i tot serà encara més dolorós per a l'economia mundial en el que resta d'any". També va dir que "les institucions financeres encara necessiten retallar els préstecs i enfortir els seus balanços mitjançant augments de capital addicionals i la venda d'actius, contraproduent ja que es perjudicarà la financiació a llarg termini".

- Robert Merton, va reconèixer que ara ell és molt més pessimista que fa un any. Opina que aquesta crisi s'està alimentant de les pèrdues de les empreses financeres.

- Daniel McFadden, va expressar el seu convenciment que l'actual crisi provocada fa un any per l'alta morositat de les hipoteques d'alt risc (subprime) en els Estats Units seguirà copejant als mercats financers i a l'economia mundial. "Mentre segueixi aquesta crisi veurem moltes fallides empresarials", va dir l'economista nord-americà. Perquè no es repeteixin situacions va proposar que es fundes una entitat similar a l'Administració d'Aliments i Fàrmacs de EE.UU., que supervisarà i certificarà els nous instruments financers que surten al mercat per a evitar així la creació de bombolles especulatives i el seu efecte "dominó" quan esclaten. De principi, sembla bona idea. La idea es basa que "abans, els banquers actuaven com advocats dels seus clients, ara ja ningú es comporta així".

- Jopseph Stiglitz, premi Nobel d'Economia en el 2001, va comentar que l'origen de l'actual crisi financera és l'evidència d'un error molt gros dels reguladors i supervisors de l'economia. Va criticar l'actitud dels bancs i dels reguladors; va dir que "va ser un error garrafal i espectacular dels cervells de l'economia". "Havia una festa i el regulador, que tenia el mateix pensament que els que participaven a la festa, no va voler convertir-se en un desbaratador ("aguafiestas")".

- Robert Solow, premiat en 1984, va dir que "Si bé encara no sabem si estem davant una recessió mundial, hem de preparar-nos, perquè en els pròxims anys el creixement serà molt més feble". Robert Solow, de 84 anys, va dir que a la seva edat ja no es fa moltes il·lusions "perquè en el seu conjunt, el creixement econòmic no anirà molt bé".

- Mohamed Yunus, premi Nobel de la Pau, va ser mes suau: "En la mesura que ningú vol tornar a sofrir una situació mundial com l'actual, confio que aquest problema desaparegui – s`arregli - de forma suau".

A la vista d'aquestes manifestacions tan concretes i contundents, entenc que s'avenen temps difícils. Tots , absolutament tots, ens hauríem d'ajustar el cinturó. Jo seré el primer en donar exemple, però vull que tots els altres: empresaris, banquers, empleats, polítics, govern, agents socials, etc. facin el mateix, d'això depèn la "sortida" d'aquesta situació, en quant a forma, durada, manera, etc. perquè sigui el menys traumàtica possible. No hi ha res de nou en el comentat anteriorment però cal repetir-lo, sense parar, constantment i de forma vehement.